La premsa digital

Anàlisi de les publicacions: Avui, Diari de Barcelona, E-notícies, El debat, El Periódico, El Punt, La Vanguardia, Vilaweb, 20 minutos

A nivell de maquetació, el Diari de Barcelona és el més original. Utilitza molts recursos multimèdia: la primera pàgina ja és una animació senzilla que dóna accés a una presentació de notícies basada en una música de fons, dues veus que et donen el “lead” de les quatre notícies del dia i una imatge il·lustrativa. Sempre a través de menús amb animacions i sons, podem veure mapes, vídeos, aprofundir en les notícies o triar quina secció volem veure (cultura, política, societat...), utilitzar serveis externs per valorar, conservar com a favorits, o compartir els vídeos que ens interessin, etc. La resta de diaris tenen una maquetació més clàssica, alguns, com l’Avui, igual a la versió impresa, amb columnes, fotos, i menús senzills. Una característica de La Vanguardia és que el seu menú superior es desplaça amb nosaltres a mesura que fem scroll.

La particular maquetació del Diari de Barcelona el fa menys carregat a la vista a l’hora de navegar. Altres, com El debat i E-notícies mostren part de la notícia amb una foto i la possibilitat d’ampliar la informació, però aquesta no és massa extensa. El debat posa links a altres diaris, tant nacionals com internacionals. Els més grans, com La Vanguardia, tenen articles més llargs. L’únic que posa enllaços dins les notícies a una altra web és Vilaweb. 20 minutos en posa a altres seccions de la pròpia web.

Els recursos multimèdia són explotats per gairebé totes les publicacions. La Vanguardia i Vilaweb, per exemple, tenen una secció on veure els darrers vídeos. Totes tenen imatges, alguns tenen veu i música, com el Diari de Barcelona, que a més permet veure vídeos de gent donant la seva opinió sobre diversos temes, contestar-los o fer el nostre. L’Avui és el que menys els utilitza, no té quasi imatges, no té vídeo, i ofereix molts dels seus articles en pdf. E-notícies ofereix e-tv, amb vídeos d’actualitat, notícies, per veure COMRàdio emetent, etc.

El debat convida als lectors a enviar fotos, articles i opinions. A més dóna accés a blocs a través d’un top 10. També tenen blocs Vilaweb, 20 minutos, el Diari de Barcelona. La Vanguardia permet als lectors deixar la seva opinió i fa enquestes, això últim també ho fan l’Avui i El Periódico, que també té fòrum i opinió i un lloc on deixar “pintades” sobre diversos temes.

Els serveis oferts són variats. Els de l’Avui són per rebre els titulars al mail, a l’igual que La Vanguardia, per escriure cartes el director i mails als redactors, tarifes de publicitat i dubtes; Vilaweb ofereix correu, traductor, edicions en pdf, biblioteca virtual; La Vanguardia també ofereix versió en pdf, i íntegra, concursos, el temps, necrològiques, el trànsit, afegir articles, igual que el Diari de Barcelona, a serveis externs com Technorati o Menéme, etc. Alguns, com El Periódico, tenen xat; el Diari de Barcelona permet veure imatges del trànsit.

Julia Giordano

Anàlisi de webs comercials

Operadores de telèfon mòbil

Movistar, Orange, Vodafone, Yoigo

Pel que fa al disseny, les quatre webs tenen fons blanc i el logotip de l’empresa a la part superior esquerra. A la web de Movistar predominen el blau i el verd, a la d’Orange el taronja, a la de Vodafone el vermell i a la de Yoigo el lila. Les de Movistar i Orange són més extenses i tenen més densitat d’informació, mentre que la de Vodafone és curta i és la que té una presentació més senzilla i clara i el primer que t’ofereix és triar entre particulars, empreses i autònoms, de manera que agilitza la navegació fins a la secció que interessa a cada un. Yoigo és l’única que no fa una diferenciació entre els diferents tipus d’usuaris.

Les tres tenen el menú principal a la part superior de la pantalla, sota el logo. Altres seccions que hi presenta Yoigo són recàrrega, tarifes, tenda, serveis, enyoigo i preguntes. Orange té mòbil, Internet, televisió, telefonia fixa, empreses, serveis, canals, tenda i àrea de client. A més, és l’única que ofereix servei de correu, chat i sms a la pàgina principal. Vodafone i Movistar també tenen correu. Al menú d’aquesta última trobem tarifes i contractes, canal client, recàrrega i saldo, serveis, internacional i roaming, ofertes per renovar el mòbil, per passar-se a Movistar, i tenda.

Orange dedica molt espai a la publicitat, tant promocions dels serveis de la pròpia empresa com anuncis d’altres productes, i a les notícies d’actualitat, dividint-les fins i tot en diverses seccions. Movistar en canvi mostra únicament publicitat dels seus productes i ofertes, i té una molt petita secció per notícies. Un cop passes de la pàgina principal de Vodafone trobes només publicitat del seus serveis i cap secció de notícies. Yoigo també es limita a promocionar-se.

Mentre que Movistar té un cercador per fer recerques dins de la seva web, Orange en té un per buscar a tota la xarxa, i les altres dos no en tenen.

Pel que fa a la informació sobre tarifes, Yoigo ja en presenta a la primera pàgina, i en cèntims per minut. Accedint a la secció de tarifes tenim l’opció de veure-les en cèntims per segon. Movistar mostra la secció al menú principal, i accedint-hi trobem els preus en cèntims per segon. Les altres dues, en canvi, no tenen aquesta informació tan a la vista.

Fabricants d’automòbils

Citroën, Ford, Opel, Renault, Seat, Volkswagen

La web de Citroën presenta un fons negre amb lletres blanques i vermelles, imatges de publicitat pròpia i un menú amb accés clar a cada model. Un cop accedeixes a la web d’un model, al menú trobes accés a més opcions o informació sobre aquest o els altres models, com preus, colors, configurador, per saber-ne més, accessoris i catàleg. A aquesta última secció és on es troba la fitxa tècnica per descarregar. Alguns, com el C6, també tenen al menú accés a la visió de 360º, però no tots els models la tenen, com per exemple el C4. Això sí, tots els models ofereixen fotos.

A la web de Ford trobem un fons blanc i banners i cartells en taronja i blau. Un menú es desplaça horitzontalment oferint accés a cada model. Un cop a la pàgina d’un d’ells, tenim un menú horitzontal amb accés a informació com especificacions tècniques, seguretat i tecnologia, opcions i accessoris, configurador, sol·licitud de catàleg, gammes, prova de vehicle, i la possibilitat de veure’n imatges o descarregar-les. No tots els models ofereixen visió en 360º. El Focus, que sí que n’ofereix, la mostra a la secció Live Focus. Els que no la tenen, com el S-MAX, ofereixen, però, vídeos de l’interior i l’exterior. No hi ha lloc on veure els preus.

Opel té un fons blanc, un menú desplaçable horitzontalment on triar el model d’interès i un menú al marge esquerre amb accés a la gamma Opel, vehicles comercials, vehicles d’ocasió, recerca de distribuïdors i reparadors, reparadors independents, GMAC Financial Services, Opel Business Services, i notícies i informació sobre l’empresa. Un cop seleccionat el model que ens interessa trobem un menú amb accés a claus, variants del model, galeria d’imatges, disseny, seguretat, prestacions, equipament i accessoris. L’Astra, per exemple, no mostra vista en 360º, i el Zafira n’ofereix una de bastant senzilla. No hi accés a la informació sobre els preus.

Renault presenta una imatge publicitària gran i un menú petit i una mica incòmode per accedir al model desitjat. Un cop seleccionat un, al menú superior apareixen opcions com veure detalls de disseny, seguretat, etc., showroom (accés a galeria de fotos, vista 360º...), tecnologia i seguretat, característiques, configurador i accessoris. Un menú superior ofereix accés a altres models de la gamma, informació de serveis i de l’empresa. No apareix informació sobre els preus.

Seat presenta un anunci a la pàgina principal i un petit menú per accedir a cada model. Un cop a la secció del model triat a la dreta apareix un menú amb les opcions de disseny, esportivitat, vistes 360º, models, motors, accessoris originals, preus, configurador, prova de vehicles i extres. No es troba accés a fitxes tècniques. S’ofereixen també fons d’escriptori i salvapantalles.

La pàgina principal de Volkswagen té algunes imatges i un menú per accedir als models. Accedint, per exemple, a la secció del Golf, trobem un menú amb destacats (disseny, motors, seguretat...), acabats, característiques i dades (tècniques, descàrregues, catàlegs...), i galeria d’imatges i visió en 360º, això últim no tots, el Phaeton o el Touran, per exemple, no en tenen. Un altre menú a la part superior dóna accés a un concessionari virtual, a Món VW i a informació sobre la companyia. Un menú de serveis ofereix concessionaris, configurador, finançament, serveis i garanties, catàlegs, preus i dades tècniques i correu.

Analitzant les quatre webs de telefonia mòbil i les sis d’automòbils, observem algunes diferències: mentre que les de cotxes es centren en la divisió per models, en ensenyar tantes imatges i informació gràfica com poden, i no totes mostren els preus, les de telefonia utilitzen menys imatges i es basen més en la informació sobre els diversos serveis i ofertes de la companyia.

Julia Giordano

Els blocs personals

Uns 23 milions de persones escriuen un bloc. I un es pregunta: tantes coses tenim per explicar? Pel que es veu, el que sí que tenim és la necessitat d’expressar-les. Les xifres així ho demostren.

Un aspecte positiu dels blocs és aquest, que ens permet fer sentir la nostra veu. Una persona que comença un bloc es proposa, generalment, reflexionar, omplir-lo amb els seus pensaments o sensacions, per compartir-los. I aquest és un exercici beneficiós per l’individu, independentment de si algú altre se’l llegeix després. És una eina útil tant perquè els nostres coneguts ens coneguin millor com perquè gent que no ens coneix pugui llegir les nostres inquietuds, idees i opinions. Alhora, la possibilitat dels lectors d’escriure comentaris permet intercanviar opinions, aprofundir en els temes i originar debats.

Els blocs, a més, són potser una manera de compensar la falta de temps que es passa amb les amistats o coneguts. Abans la gent es trobava més sovint per parlar de les seves coses, però el ritme de vida, cada cop més àgil, que estem adquirint, ho està tornant difícil. No cal dir que no és el mateix, però ajuda a mantenir el contacte.

Els blocs han proliferat molt. Per exemple, al Maresme, i en particular a Mataró. Els blocaires són gent molt diversa, des de polítics a escriptors, gent jove i gent gran, persones amb dedicacions variades... Aquesta expansió ve recolzada per la facilitat a l’hora d’iniciar un bloc i pel fet que es pugui fer gratuïtament. Però pot ser que aquest auge blocaire sigui un fet transitori i d’aquí un temps el seu número es redueixi.

Per altra banda, hi ha gent que critica el contingut d’alguns blocs, per considerar-los immadurs o banals, superficials, però cal tenir en compte que aquests són un reflex de la varietat present a la societat i que no podem decidir quines veus fer callar i quines deixar que s’expressin.

Julia Giordano

Fonts d'informació:
http://doiop.com/capgros

Si t'interessa començar un bloc personal, ves a:
http://www.blogger.com/start o http://wordpress.com/

o si prefereixes un de més avançat i de pagament:
http://www.typepad.com/splash/fr/afi22/index.html

Un tipus de publicació en vies d’expansió: el periodisme ciutadà o participatiu.

“Els meus lectors saben sempre més que jo.”

Dan Gillmor, periodista i expert en periodisme participatiu.

El periodisme digital està deixant de ser patrimoni dels periodistes i experts, i usuaris comuns estan aportant a la xarxa la seva visió dels fets de l’actualitat. Les conseqüències d’això i les opinions al respecte són diverses.

Per una banda, les persones directament implicades o testimonis dels fets noticiats poden oferir una visió més propera a la realitat o més coneixedora que el periodista que hi va puntualment. Per l’altra, cal dubtar de la fiabilitat d’aquesta informació: qui ens assegura que la persona que ha escrit el que estem llegint està certament implicada en la notícia? En tot cas, podem atorgar-li el benefici del dubte. Tanmateix, també és convenient agafar amb pinces la informació difosa pels grans mèdies.

Un exemple de periodisme participatiu és OhmyNews, un diari digital online coreà, el 70% del contingut del qual està redactat pels lectors. Els periodistes de la plantilla editen, revisen i ordenen les notícies segons la seva importància i poden també rebutjar-les. S’encarreguen, a més, de redactar-ne el 30% restant. El nombre de col·laboradors o periodistes ciutadans, com són anomenats, s’estima sobre els 37.000, i el de lectors diaris és d’uns 2 milions.

Alguns veuen amb reticència aquest periodisme participatiu perquè el consideren una amenaça per a la qualitat i la professionalitat de la informació. Malgrat això, cal tenir en compte que la convivència d’ambdues opcions és possible i que cadascú pot triar aquella que li mereixi més confiança.

Julia Giordano

Informació extreta de:
http://es.wikipedia.org/wiki/OhmyNews
http://mosaic.uoc.edu/cronicas/cronica03051.html
http://doiop.com/pciudadano

Per saber-ne més, consultar:
http://www.enfoca.cat/enfoca.php?seccio=5&id=470
http://www.hypergene.net/wemedia/weblog.php
http://www.dangillmor.com/

La Web 2.0

Web 2.0 és un concepte recent que està prenent forma i que molta gent encara desconeix. El seu origen es troba en una pluja d’idees entre Dale Dougherty, de l’empresa editorial O’Reilly Media, i Craig Cline, de MediaLive, que tingué lloc mentre preparaven una conferència. Cal destacar que el concepte de Web 2.0 descriu més aviat una actitud que una tecnología, i les seves bases són senzilles: compartir i col·laborar.

Web 2.0 s’organitza al voltant de la gent: la comunicació es dóna d’usuari a usuari, i d’aquesta manera la web es converteix en un lloc de trobada, on es creen xarxes i es comparteixen idees, imatges, divers material multimèdia. La interactivitat entre els usuaris augmenta, i això resulta enriquidor en molts casos, ja que la gent no es limita a publicar sinó que espera un “feedback”. L’usuari deixa de ser un mer observador, un client, per convertir-se en creador i tenir més control i possibilitats d’acció: pot editar informació i pot personalitzar el contingut d’altres fonts, és a dir, decidir com el vol veure.

Un altre canvi que suposa és que Internet deixa de ser una aplicació per convertir-se en una plataforma sobre la qual executar aplicacions, sense necessitat del sistema operatiu, ja que tot es desenvolupa a través de la web. A més, cal destacar que cada cop és menys necessari tenir grans coneixements informàtics a l’hora de publicar a Internet, i aquest fet està col·laborant a la proliferació de webs personals.

Exemples de Web 2.0 serien la Wikipedia, Flickr, el blogging... equivalents a l’Enciclopèdia Britànica, Ofoto i les webs personals de la Web 1.0, respectivament.

Veure vídeo sobre Web 2.0

Julia Giordano

Informació extreta de:

http://doiop.com/timemgzine
http://doiop.com/nxtbooks
http://es.wikipedia.org/wiki/Web_2.0