Visita a la Redacció de El Periódico de Catalunya

Després de la visita a les instal·lacions del Capgròs a Mataró, els alumnes de 2n B de l’EUPMT vam visitar la redacció de El Periódico a Barcelona, propietat del Grupo Zeta.

El primer diari més llegit a Catalunya compta amb corresponsals a les principals ciutats del món i amb unes 350 persones treballant a redacció. La redacció del carrer Consell de Cent està dividida per seccions: Internacional, Cultura, Esports, Macro, que inclou Societat, Catalunya i Barcelona, i Dominical.

La dinàmica de redacció consisteix en dues reunions diàries, la primera a les 12h., per decidir els temes principals. S’assignen els espais per a cada notícia i s’escull el que serà el tema del dia. Al llarg d’aquest, però, el tema pot canviar si succeeix quelcom més important.

Al voltant de les 20h. està tot més o menys enllestit i cap a les 23.30h. es tanca redacció. Llavors es reuneixen els caps de secció per decidir la portada, els titulars i la composició de la portada.

El diari compta amb una versió en castellà, elPeriódico.com, i una altra en català, elPeriódico.cat, realitzada amb un programa de traducció. S’utilitza una aplicació pròpia per gestionar i organitzar la publicació i donar-li un disseny únic.

Les seves edicions digitals són visitades per aproximadament 800.000 usuaris al mes, que en visiten 26 milions de pàgines. Cal diferenciar entre el recompte d’usuaris únics, és a dir, el del nombre de gent diferent que ha visitat la pàgina, del nombre de visites rebudes independentment de si s’han realitzat des del mateix ordinador. També poden saber quantes i quines seccions mira cada usuari a la web.

Les fonts d’informació de la versió online són l’edició impresa, que segueix un procés de bolcat, i les notícies que es van redactant durant el dia. Les notícies obtingudes pel primer sistema poden donar l’opció de descarregar-ne l’arxiu en format pdf.

Julia Giordano

Fotos: Anna Aluart

Drets d’autor i legislació

La propietat intel·lectual té a veure amb les creacions de la ment, i es divideix en dues categories: la propietat industrial, que comprèn, entre altres, les invencions, patents i marques, i els drets d’autor.

Els drets d’autor cobreixen les obres artístiques, com novel·les, pel·lícules, poemes, obres musicals, dibuixos, pintures o fotografies, i altres, com els programes d’ordinador.

A nivell legislatiu aquests drets estan especificats a la Llei de Propietat Intel·lectual –Reial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril – i a la Directiva Europea 96/6/CE d’11 de març de 1996, incorporada al dret espanyol com a llei 5/1998 el 6 de març de 1998 i que tracta la protecció jurídica de bases de dades.

En el dret de propietat intel·lectual trobem el dret de creació, aquell que es reserva qui ha donat forma a l’obra, i el d’explotació, que pot ser del creador o pot haver estat cedit per aquest a un altre persona o entitat, i que és el dret a extreure’n benefici.

La persona que vulgui explotar, per exemple, una publicació web, s’ha d’assegurar que ha adquirit tots els drets a aquells que li han confeccionat la web: el disseny, el codi font, els continguts, les bases de dades, el domini, tot el que en formi part. D’aquesta manera evitarà possibles conflictes.

Alternatives a la visió clàssica dels drets d’autor són les que ofereixen Creative Commons, Google Print, GPL o General Public License i sindicadors com RSS.

Regulant el negoci electrònic trobem també la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal o LOPDCP i la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic o LSSICE.

La LOPDCP regula la seguretat dels fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal i estableix els drets dels afectats: dret d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d’oposició.

La LSSICE regula l’activitat a Internet i defineix els prestadors de serveis i les seves obligacions, com la de registrar-se al registre mercantil o no enviar correu electrònic promocional sense consentiment previ.

Julia Giordano

Cercadors a Internet

Trobar informació a Internet és una tasca relativament fàcil gràcies als cercadors.

Tenim, per exemple, els motors de recerca: Google, Yahoo, Ask Jeeves, entre molts altres, també anomenats aranyes (spiders) o robots. Els robots exploren la xarxa i indexen la informació que troben per crear una base de dades. Quan l’usuari utilitza un cercador hi introdueix una o vàries paraules clau i aquest li presenta les webs que les contenen classificades per la seva rellevància.

Un dels motors de recerca més utilitzat és Google. Els factors que determinen la posició en què hi apareixerà una web són el nombre de vegades que aquesta conté les paraules clau (això ens n’indica la rellevància) i el nombre de pàgines externes que hi enllacen (n’indica la qualitat).

GoogleBot és el Softbot (software robot) de Google, i es tracta d’un programa aranya que procedeix a rastrejar contínuament les webs buscant enllaços i paraules clau per fer els índexs i actualitzar la seva base de dades. Un algoritme s'encarrega de consultar aquests índexs quan se li fa una consulta al cercador.

Una manera d’aconseguir que la nostra pàgina aparegui a Google és donant-nos d'alta a http://www.google.es/addurl/?hl=es&continue=/addurl i posant al directori arrel de la nostra web un fitxer robots.txt.

Per ser trobats pels cercadors també podem utilitzar els meta-tags, unes etiquetes del codi html que donen informació sobre l’autor, data de creació, darrera actualització de la web i paraules clau que n'indiquen la temàtica i que els cercadors utilitzen sovint per indexar les seves bases de dades.

Un altre tipus de cercadors són els directoris, que registren algunes dades de les webs, com el títol i la descripció, i on es busca per continguts i per temàtica. A diferència dels motors de recerca, aquests cercadors no tenen una recerca automatitzada. Un exemple en seria BuscarPortal.

Més informació a:

http://es.wikipedia.org/wiki/Buscador

http://www.aula21.net/tallerwq/buscadores/buscador1.htm

http://www.buscadores-abc.com/QueEsUnBuscador.htm

Julia Giordano