El Capgròs

El Capgròs és un exemple de les múltiples publicacions gratuïtes que trobem a Catalunya, i el seu principal objectiu és el servei al ciutadà. Primera revista publicada en català, començà la seva trajectòria l'any 1984 i forma part de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta. També s'encarrega de l'edició de Report Maresme, dedicada el turisme de la comarca.

Al ser una publicació gratuïta, el seu model de negoci es basa en els ingressos per publicitat. També obté ingressos a través d'altres serveis que ofereix, com Càpsula Media, que fa planes web, dissenys, reportatges fotogràfics i molt més a les empreses interessades.

La revista compta, a més, amb una versió digital a http://www.capgros.com/, iniciada al 2003, tot un referent nacional en l'àmbit del periodisme digital. Els avantatges de la iniciativa web són que resol el problema de l'espai físic, més rellevant en la versió impresa, i que ofereix immediatesa i agilitat. L'edició en paper, setmanal, es troba més limitada, per exemple, pel temps que comporta combinar els diferents elements (publicitat, informació i grafisme) en cada edició dins l'espai de què es disposa, i pel fet que les notícies perden actualitat.

Internet també s'empra per enviar el butlletí de la revista. Actualment són aproximadament 8.500 els mails que el reben.

La publicitat de què hem parlat anteriorment es troba a la web en forma de banners i d'enllaços als patrocinadors. A la web trobem també altres elements interessants, com concursos, enquestes, publicació d'articles i cròniques enviats pels lectors, weblogs i fòrums.

Altres publicacions de periodisme de proximitat són Bon dia, Contrapunt, Tot Mataró i Tot Maresme.

Julia Giordano

Anàlisi de webs d'administracions públiques

Ajuntament de Mataró, Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Perpinyà, Ayuntamiento de Getafe

Tal com va explicar el responsable de la web de l'Ajuntament de Mataró, l'Antoni Cebrián, a la seva xerrada a l'EUPMT, l'objectiu principal a l'hora de dissenyar planes web d'aquesta índole és arribar a un públic variat. Tenir en compte aquest públic, conèixe'l, ajuda a decidir la forma en què es presentarà la informació.

Perquè hi puguin accedir el major nombre de persones possible cal que la web estigui pensada, per exemple, per a gent amb alguna discapacitat, o que parli un altre idioma: cal pensar en l'accessibilitat. És clar que també es necessita claredat i immediatesa per facilitar la recerca a l'usuari i evitar que marxi de la pàgina. Aquest no ha de deduir res, ha de poder navegar amb fluïdesa.

Les webs administratives, en definitiva, el que busquen és mostrar els seus serveis i informar-ne el màxim possible perquè la població els pugui utilitzar. Fent enquestes es pot saber fins a quin punt s'han assolit els objectius comunicatius i què cal millorar.

Dit això, veiem si les diverses webs analitzades respecten aquests principis.

Pel que fa a la informació i als serveis oferts, quasi tots els ajuntaments ofereixen, per exemple, el més bàsic: plànols de la ciutat o recerca de carrers, informació sobre el transport, agenda d’activitats, atenció ciutadana i informació sobre els òrgans de govern i administratius.

Algunes webs, com les de l’Ajuntament de Mataró i el de Barcelona i la de la Generalitat, presenten versió en català, castellà i anglès, mentre que altres, com la de la diputació de Barcelona o la de l’Ajuntament de Terrassa, només ofereixen versió alternativa en castellà. La de Perpinyà té versions en català i en francès.

Totes tenen, a més, un apartat de notícies d’actualitat i un cercador per trobar informació dins la web. També ofereixen mitjans de contacte i correu.

La Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Mataró donen informació del temps. I en general s’informa d’altres temes com normatives, subvencions, recollida de residus, turisme, oposicions i links a webs temàtiques, entre molts altres. La web de l'Ajuntament de Barcelona és l’única que ofereix jocs.

Tots els ajuntaments (Mataró, Terrassa, Barcelona, Getafe) ofereixen informació sobre tramitacions. Terrassa les classifica per tràmits per a ciutadans, per a associacions i per a professionals i empreses i diu on localitzar els centres d’atenció. La Generalitat n’informa àmpliament a cat365.net, on hi ha gestions de tota mena, des de jubilació a habitatge, passant per atur i casament. Alguns permeten imprimir documentació (Ajuntament de Getafe) i altres fer les gestions online, com l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix tràmits per Internet, un índex temàtic i els tràmits més destacats, amb un accés clar i senzill. A l’Ajuntament de Mataró cal anar a buscar els tràmits a Ajuntament o a Atenció ciutadana al menú principal. Un cop dins es troben classificats per temes (persona, casa, vehicle, negoci, carrer) i en llistes una mica denses.

Les webs de l’Ajuntament de Mataró i el de Terrassa i la de la Diputació de Barcelona són curtes (la plana principal es visualitza sense haver de fer scroll) i clares, senzilles de navegar gràcies als menús. La de l’Ajuntament de Barcelona és la més llarga i densa, fet que en dificulta una mica la navegació, però també utilitza bé els menús. És l’única, per una altra banda, que presenta en primera pàgina una llista de telèfons d’utilitat. Algunes webs, com la de l’Ajuntament barceloní i la Diputació, faciliten la navegació posant dreceres o accessos directes als serveis més utilitzats pels usuaris. Com a curiositat de maquetació cal dir que la web de l’Ajuntament de Perpinyà és l’única que posa la icona per tornar al menú principal a la part superior dreta.

Pel que fa a l'accessibilitat, algunes webs, com la de la Generalitat i la de Perpinyà, informen que estan treballant per adaptar-se a les recomanacions del W3C (Consorci World Wide Web). L'Ajuntament de Barcelona i el de Terrassa diuen que ja apliquen part de les normes WAI (Web Accessibility Initiative).

Julia Giordano