EUPMT: Un tipus de publicació en vies d’expansió: el periodisme ciutadà o participatiu.

“Els meus lectors saben sempre més que jo.”

Dan Gillmor, periodista i expert en periodisme participatiu.

El periodisme digital està deixant de ser patrimoni dels periodistes i experts, i usuaris comuns estan aportant a la xarxa la seva visió dels fets de l’actualitat. Les conseqüències d’això i les opinions al respecte són diverses.

Per una banda, les persones directament implicades o testimonis dels fets noticiats poden oferir una visió més propera a la realitat o més coneixedora que el periodista que hi va puntualment. Per l’altra, cal dubtar de la fiabilitat d’aquesta informació: qui ens assegura que la persona que ha escrit el que estem llegint està certament implicada en la notícia? En tot cas, podem atorgar-li el benefici del dubte. Tanmateix, també és convenient agafar amb pinces la informació difosa pels grans mèdies.

Un exemple de periodisme participatiu és OhmyNews, un diari digital online coreà, el 70% del contingut del qual està redactat pels lectors. Els periodistes de la plantilla editen, revisen i ordenen les notícies segons la seva importància i poden també rebutjar-les. S’encarreguen, a més, de redactar-ne el 30% restant. El nombre de col·laboradors o periodistes ciutadans, com són anomenats, s’estima sobre els 37.000, i el de lectors diaris és d’uns 2 milions.

Alguns veuen amb reticència aquest periodisme participatiu perquè el consideren una amenaça per a la qualitat i la professionalitat de la informació. Malgrat això, cal tenir en compte que la convivència d’ambdues opcions és possible i que cadascú pot triar aquella que li mereixi més confiança.

Julia Giordano