EUPMT

sábado, 29 de diciembre de 2007

Capítulo 1. ¿Quién detiene las llamas?

Las llamas subían y se expandían lentamente, deleitadas por la destrucción. Los árboles aceptaban resignados sus abrazos y caricias silenciosas. El bosque crecía a la luz del fuego, tapando la noche. Justo cuando el crepitar empezaba a oírse, comenzó el dolor.

Despertó con un respingo. Gotas de sudor frío le recorrían la frente y la espalda, que le dolía como tras un ejercicio muy intenso. Una sensación desagradable, de desconcierto, la hizo permanecer inmóvil un buen rato. No era por el sueño que acababa de tener. Esas imágenes se habían ido repitiendo a lo largo de sus noches durante varios años. Fue en aquel último instante de sueño, en el umbral de la consciencia, cuando le había parecido notar una presencia, algo desconocido... El último rastro de esa sensación escapó en cuanto la puerta del cobertizo se abrió y la dueña de la granja entró con su mal humor habitual.
-¡Arriba, vamos, que hace rato que ha amanecido! Los demás ya están en el campo… tú también tendrías que estar trabajando… – refunfuñó mientras cargaba varios leños bajo sus enormes brazos y se iba. Sin que las palabras de la granjera alteraran su ritmo, recogió sus pocas pertenencias: el cinturón, la pequeña bolsa de tela donde guardaba sobras de comida, plantas supuestamente medicinales y ocasionalmente alguna que otra moneda, se colgó a la espalda la vieja espada envainada y se dirigió a la granja. Notó que recién el sol empezaba a asomar tras las colinas.
La mujer siguió con lo que hacía cuando ella entró en la cocina. Al verla de reojo con la espada al hombro soltó un resoplido.
- Eso, lárgate… Pero no esperes que te dé nada más, ya os pagué la semana pasada.
Mientras la granjera continuaba farfullando entre dientes, ella abandonó la cocina, no sin antes permitirse deslizar un pedazo de pan en su bolsa.
Un niño sentado sobre una valla de la granja observaba ausente los juegos de unos patos en el río. La muchacha se detuvo al llegar a su lado. Observó también a los animales mientras estos lavaban sus plumas con esmero.
- Ahora… ¿hacia dónde debería ir? – Pareció hablar para sí misma, sin desprender la vista del agua. Al girarse hacia el niño encontró la mirada de éste, que tras unos instantes dirigió la vista de nuevo a los patos, los cuales se alejaban por el río. Ella sacó de su bolsa el pedazo de pan recién “adquirido” y empezó a seguir el curso del río mientras su mente volvía a la difícil tarea de recuperar esa extraña sensación que la mañana le había arrebatado.

---------------------------------------------------------------------------------------------------

domingo, 18 de noviembre de 2007

Reinicio


Voy a ver si sigo con el blog que empecé obligadamente para una asignatura del curso pasado...


Hoy cuelgo un dibujo que hice el viernes en el autobús en el viaje de ida a la uni. Me quedó bastante bien pese al movimiento del vehículo, así que lo he pintado en Photoshop y lo cuelgo también aquí (lo acabo de poner en el flog) porque la imagen se puede ver más grande.


¡Y aquí puede escribir comentarios cualquiera! Jeje, ya no hay excusa.

Etiquetas: ,

domingo, 20 de mayo de 2007

Visita a la Redacció de El Periódico de Catalunya



Després de la visita a les instal·lacions del Capgròs a Mataró, els alumnes de 2n B de l’EUPMT vam visitar la redacció de El Periódico a Barcelona, propietat del Grupo Zeta.

El primer diari més llegit a Catalunya compta amb corresponsals a les principals ciutats del món i amb unes 350 persones treballant a redacció. La redacció del carrer Consell de Cent està dividida per seccions: Internacional, Cultura, Esports, Macro, que inclou Societat, Catalunya i Barcelona, i Dominical.

La dinàmica de redacció consisteix en dues reunions diàries, la primera a les 12h., per decidir els temes principals. S’assignen els espais per a cada notícia i s’escull el que serà el tema del dia. Al llarg d’aquest, però, el tema pot canviar si succeeix quelcom més important.

Al voltant de les 20h. està tot més o menys enllestit i cap a les 23.30h. es tanca redacció. Llavors es reuneixen els caps de secció per decidir la portada, els titulars i la composició de la portada.

El diari compta amb una versió en castellà, elPeriódico.com, i una altra en català, elPeriódico.cat, realitzada amb un programa de traducció. S’utilitza una aplicació pròpia per gestionar i organitzar la publicació i donar-li un disseny únic.

Les seves edicions digitals són visitades per aproximadament 800.000 usuaris al mes, que en visiten 26 milions de pàgines. Cal diferenciar entre el recompte d’usuaris únics, és a dir, el del nombre de gent diferent que ha visitat la pàgina, del nombre de visites rebudes independentment de si s’han realitzat des del mateix ordinador. També poden saber quantes i quines seccions mira cada usuari a la web.


Les fonts d’informació de la versió online són l’edició impresa, que segueix un procés de bolcat, i les notícies que es van redactant durant el dia. Les notícies obtingudes pel primer sistema poden donar l’opció de descarregar-ne l’arxiu en format pdf.



Julia Giordano
Fotos: Anna Aluart

Etiquetas: , ,

Drets d’autor i legislació


La propietat intel·lectual té a veure amb les creacions de la ment, i es divideix en dues categories: la propietat industrial, que comprèn, entre altres, les invencions, patents i marques, i els drets d’autor.

Els drets d’autor cobreixen les obres artístiques, com novel·les, pel·lícules, poemes, obres musicals, dibuixos, pintures o fotografies, i altres, com els programes d’ordinador.

A nivell legislatiu aquests drets estan especificats a la Llei de Propietat Intel·lectualReial Decret Legislatiu 1/1996 de 12 d’abril – i a la Directiva Europea 96/6/CE d’11 de març de 1996, incorporada al dret espanyol com a llei 5/1998 el 6 de març de 1998 i que tracta la protecció jurídica de bases de dades.

En el dret de propietat intel·lectual trobem el dret de creació, aquell que es reserva qui ha donat forma a l’obra, i el d’explotació, que pot ser del creador o pot haver estat cedit per aquest a un altre persona o entitat, i que és el dret a extreure’n benefici.

La persona que vulgui explotar, per exemple, una publicació web, s’ha d’assegurar que ha adquirit tots els drets a aquells que li han confeccionat la web: el disseny, el codi font, els continguts, les bases de dades, el domini, tot el que en formi part. D’aquesta manera evitarà possibles conflictes.

Alternatives a la visió clàssica dels drets d’autor són les que ofereixen Creative Commons, Google Print, GPL o General Public License i sindicadors com RSS.

Regulant el negoci electrònic trobem també la Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal o LOPDCP i la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i Comerç Electrònic o LSSICE.

La LOPDCP regula la seguretat dels fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal i estableix els drets dels afectats: dret d’accés, de rectificació, de cancel·lació i d’oposició.

La LSSICE regula l’activitat a Internet i defineix els prestadors de serveis i les seves obligacions, com la de registrar-se al registre mercantil o no enviar correu electrònic promocional sense consentiment previ.




Julia Giordano

Etiquetas: , , , ,

martes, 15 de mayo de 2007

Cercadors a Internet


Trobar informació a Internet és una tasca relativament fàcil gràcies als cercadors.

Tenim, per exemple, els motors de recerca: Google, Yahoo, Ask Jeeves, entre molts altres, també anomenats aranyes (spiders) o robots. Els robots exploren la xarxa i indexen la informació que troben per crear una base de dades. Quan l’usuari utilitza un cercador hi introdueix una o vàries paraules clau i aquest li presenta les webs que les contenen classificades per la seva rellevància.

Un dels motors de recerca més utilitzat és Google. Els factors que determinen la posició en què hi apareixerà una web són el nombre de vegades que aquesta conté les paraules clau (això ens n’indica la rellevància) i el nombre de pàgines externes que hi enllacen (n’indica la qualitat).

GoogleBot és el Softbot (software robot) de Google, i es tracta d’un programa aranya que procedeix a rastrejar contínuament les webs buscant enllaços i paraules clau per fer els índexs i actualitzar la seva base de dades. Un algoritme s'encarrega de consultar aquests índexs quan se li fa una consulta al cercador.

Una manera d’aconseguir que la nostra pàgina aparegui a Google és donant-nos d'alta a http://www.google.es/addurl/?hl=es&continue=/addurl i posant al directori arrel de la nostra web un fitxer robots.txt.

Per ser trobats pels cercadors també podem utilitzar els meta-tags, unes etiquetes del codi html que donen informació sobre l’autor, data de creació, darrera actualització de la web i paraules clau que n'indiquen la temàtica i que els cercadors utilitzen sovint per indexar les seves bases de dades.

Un altre tipus de cercadors són els directoris, que registren algunes dades de les webs, com el títol i la descripció, i on es busca per continguts i per temàtica. A diferència dels motors de recerca, aquests cercadors no tenen una recerca automatitzada. Un exemple en seria BuscarPortal.


Més informació a:
Julia Giordano

Etiquetas: , ,

sábado, 21 de abril de 2007

El Capgròs

El Capgròs és un exemple de les múltiples publicacions gratuïtes que trobem a Catalunya, i el seu principal objectiu és el servei al ciutadà. Primera revista publicada en català, començà la seva trajectòria l'any 1984 i forma part de l'Associació Catalana de Premsa Gratuïta. També s'encarrega de l'edició de Report Maresme, dedicada el turisme de la comarca.

Al ser una publicació gratuïta, el seu model de negoci es basa en els ingressos per publicitat. També obté ingressos a través d'altres serveis que ofereix, com Càpsula Media, que fa planes web, dissenys, reportatges fotogràfics i molt més a les empreses interessades.



La revista compta, a més, amb una versió digital a
http://www.capgros.com/, iniciada al 2003, tot un referent nacional en l'àmbit del periodisme digital. Els avantatges de la iniciativa web són que resol el problema de l'espai físic, més rellevant en la versió impresa, i que ofereix immediatesa i agilitat. L'edició en paper, setmanal, es troba més limitada, per exemple, pel temps que comporta combinar els diferents elements (publicitat, informació i grafisme) en cada edició dins l'espai de què es disposa, i pel fet que les notícies perden actualitat.

Internet també s'empra per enviar el butlletí de la revista. Actualment són aproximadament 8.500 els mails que el reben.

La publicitat de què hem parlat anteriorment es troba a la web en forma de banners i d'enllaços als patrocinadors. A la web trobem també altres elements interessants, com concursos, enquestes, publicació d'articles i cròniques enviats pels lectors, weblogs i fòrums.

Altres publicacions de periodisme de proximitat són Bon dia, Contrapunt, Tot Mataró i Tot Maresme.

Julia Giordano

Etiquetas: ,

lunes, 2 de abril de 2007

Anàlisi de webs d'administracions públiques



Tal com va explicar el responsable de la web de l'Ajuntament de Mataró, l'Antoni Cebrián, a la seva xerrada a l'EUPMT, l'objectiu principal a l'hora de dissenyar planes web d'aquesta índole és arribar a un públic variat. Tenir en compte aquest públic, conèixe'l, ajuda a decidir la forma en què es presentarà la informació.

Perquè hi puguin accedir el major nombre de persones possible cal que la web estigui pensada, per exemple, per a gent amb alguna discapacitat, o que parli un altre idioma: cal pensar en l'accessibilitat. És clar que també es necessita claredat i immediatesa per facilitar la recerca a l'usuari i evitar que marxi de la pàgina. Aquest no ha de deduir res, ha de poder navegar amb fluïdesa.

Les webs administratives, en definitiva, el que busquen és mostrar els seus serveis i informar-ne el màxim possible perquè la població els pugui utilitzar. Fent enquestes es pot saber fins a quin punt s'han assolit els objectius comunicatius i què cal millorar.

Dit això, veiem si les diverses webs analitzades respecten aquests principis.

Pel que fa a la informació i als serveis oferts, quasi tots els ajuntaments ofereixen, per exemple, el més bàsic: plànols de la ciutat o recerca de carrers, informació sobre el transport, agenda d’activitats, atenció ciutadana i informació sobre els òrgans de govern i administratius.

Algunes webs, com les de l’Ajuntament de Mataró i el de Barcelona i la de la Generalitat, presenten versió en català, castellà i anglès, mentre que altres, com la de la diputació de Barcelona o la de l’Ajuntament de Terrassa, només ofereixen versió alternativa en castellà. La de Perpinyà té versions en català i en francès.

Totes tenen, a més, un apartat de notícies d’actualitat i un cercador per trobar informació dins la web. També ofereixen mitjans de contacte i correu.

La Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i Mataró donen informació del temps. I en general s’informa d’altres temes com normatives, subvencions, recollida de residus, turisme, oposicions i links a webs temàtiques, entre molts altres. La web de l'Ajuntament de Barcelona és l’única que ofereix jocs.

Tots els ajuntaments (Mataró, Terrassa, Barcelona, Getafe) ofereixen informació sobre tramitacions. Terrassa les classifica per tràmits per a ciutadans, per a associacions i per a professionals i empreses i diu on localitzar els centres d’atenció. La Generalitat n’informa àmpliament a cat365.net, on hi ha gestions de tota mena, des de jubilació a habitatge, passant per atur i casament. Alguns permeten imprimir documentació (Ajuntament de Getafe) i altres fer les gestions online, com l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix tràmits per Internet, un índex temàtic i els tràmits més destacats, amb un accés clar i senzill. A l’Ajuntament de Mataró cal anar a buscar els tràmits a Ajuntament o a Atenció ciutadana al menú principal. Un cop dins es troben classificats per temes (persona, casa, vehicle, negoci, carrer) i en llistes una mica denses.

Les webs de l’Ajuntament de Mataró i el de Terrassa i la de la Diputació de Barcelona són curtes (la plana principal es visualitza sense haver de fer scroll) i clares, senzilles de navegar gràcies als menús. La de l’Ajuntament de Barcelona és la més llarga i densa, fet que en dificulta una mica la navegació, però també utilitza bé els menús. És l’única, per una altra banda, que presenta en primera pàgina una llista de telèfons d’utilitat. Algunes webs, com la de l’Ajuntament barceloní i la Diputació, faciliten la navegació posant dreceres o accessos directes als serveis més utilitzats pels usuaris. Com a curiositat de maquetació cal dir que la web de l’Ajuntament de Perpinyà és l’única que posa la icona per tornar al menú principal a la part superior dreta.

Pel que fa a l'accessibilitat, algunes webs, com la de la Generalitat i la de Perpinyà, informen que estan treballant per adaptar-se a les recomanacions del W3C (Consorci World Wide Web). L'Ajuntament de Barcelona i el de Terrassa diuen que ja apliquen part de les normes WAI (Web Accessibility Initiative).


Julia Giordano